Rubaiyat

Omar Khayyâm (segle XI) és considerat com un dels més grans sufís —els místics de l’Islam— de Pèrsia. Matemàtic i astrònom, a més de poeta i filòsof, va gaudir en el seu temps d’una fama de gran savi. La seva poesia, eminentment simbòlica, expressa elevats estats contemplatius sota la disfressa d’un llenguatge cínic i llibertí i emprant una imatgeria bàquica i eròtica. La poesia de Khayyâm vol ser un revulsiu enfront d’una religiositat merament externa i un estímul als homes espirituals per tal que renunciïn veritablement a les vanitats del món i cerquin la pura realitat de l’esperit.