La sagrada aroma del món. L’indi i la natura

Per a l’europeu en general, la naturalesa no ha estat més que un camp per explotar, un món hostil contra el qual hom havia de lluitar durament per tal d’extreure’n un benefici econòmic. Per a Findi, en canvi, la natura era l’àmbit sagrat que l’acollia i el nodria, i, si bé sovint era perillos i gairebé sempre rigorós, mai no perdia aquest caràcter de santuari que, a través dels fenòmens i dels éssers que l’habitaven, li parlava i l’instruïa. Ja que, en efecte, els fenòmens naturals eren per a l’indi símbols d’una realitat superior amb la qual sempre estava en contacte. Aquesta actitud de l’indi — compartida per altres pobles tradicionals— de profunda veneració i germanor amb la natura enclou, sense cap dubte, importants ensenyances per a la nostra societat actual. Tal vegada molts dels greus problemes ecològics que amenacen l’equilibri natural del planeta es resoldrien si sabéssim aprofitar l’exemple de l’indi i aprenguéssim a veure el món tal com ell el veia.