La llegenda del llibreter assassí de Barcelona

Ramon Miquel i Planas (Barcelona, 1874-1950) va ser un bibliòfil erudit que dedicà tota la vida als llibres. Interessat especialment pels textos antics catalans, en va recollir i editar una llarga llista —d’autors com Bernat Metge, Isabel de Villena, Roís de Corella, etc.— a diferents col·leccions i destaca en aquest àmbit la seva obra Bibliofília, un recull de quaderns sobre aquest i altres temes com bibliografia, enquadernació, exlibris o il·lustració. Ara bé, aquesta gran passió també li va deixar temps per a la creació i en són tan sols alguns exemples La novel·la d’un bibliògraf (1918) i la petita història que presentam en aquest volum anomenada La llegenda del llibreter assassí de Barcelona (1928).

Com explica el mateix Ramon Miquel i Planas al seu col·lega bibliòfil Rafael Patxot i Jubert en la carta que precedeix aquesta narració, una sèrie d’esdeveniments i circumstàncies contextualitzats a la primera meitat del segle xix varen inspirar i suscitar la creació d’aquesta llegenda sobre un llibreter assassí a la Ciutat Comtal. Més d’un escriptor se’n feu ressò i la novel·là, com un jove Gustave Flaubert amb el títol Bibliomania. Un segle després Miquel i Planas, encuriosit per aquesta història, en va escriure la seva versió, La llegenda del llibreter assassí de Barcelona.