Arxiu de tradicions populars
Recollides a Catalunya, València, Mallorca, Rosselló, Sardenya, Andorra i terres aragoneses de parla catalana
Colección: Arxiu de tradicions populars 1
Prólogo de Josefina Roma
Formato: 20,5 x 29,7 cm
Encuadernación: Estoig amb 7 toms
ISBN: 978-84-7651-139-8
Año aparición: 1.992
Precio sin IVA: 40,38€
Precio con IVA: 42,00€
Valeri Serra i Boldú (1875-1938) és una de les grans figures del nostre folklore. Representa, en aquest camp, la resposta de l’home científic a la crida de la Renaixença, que engendrà respostes característiques en el polític, en el jurista, en el músic i en l’excursionista. Però totes elles surten dels mateixos afanys: conèixer Catalunya profundament per a servir a la identificació ètnica.
L’estudi del Folklore, tan arrelat en altres societats, a Catalunya va tenir un gran desenvolupament, paral·lel al de tots aquells pobles, mediterranis, balcànics o nòrdics, que necessitaven afirmar la seva identitat com a poble.
Aquesta branca del coneixement, en plena eufòria quan Valeri Serra i Boldú neix, va atreure al seu si tota mena d’especialistes: literats, músics, i ensems que l’Antropologia, nascuda per tot Europa amb el caliu de les teories evolucionistes, els juristes, que van formar un estol d’escoles en la seva recerca del dret comparat i del dret primitiu.
Valeri Serra i Boldú. recull ambdues tradicions, la literària i la jurídica, i ambdues fal·leres, la recerca i recollida de materials propis i la comparança amb els d’altres pobles.
Aquesta tasca l’acompleix en dues etapes ben marcades de la seva producció folklòrica.
En un primer moment, es dedica a recollir i recuperar les tradicions de la seva terra, l’Urgell. És en aquest temps quan s’adona de la urgència d’aquests treballs, car les tradicions que li contaven els padrins s’escolaven amb llurs vides, amb la qual cosa gran part de la tradició oral ja no passava a la generació següent. Ja s’havia perdut la confiança en aquesta tradició i en la seva eficàcia. La influència ciutadana, amb potent aculturació, havia fet recular les antigues tradicions locals, tot fent-les aparèixer als ulls dels seus mateixos portadors com a supersticions, fruits de la ignorància.
És per això que el treball de Valeri Serra i Boldú, en aquesta etapa des de Castellserà, és un veritable treball de camp sobre el seu propi país.
La segona orientació vindrà quan es traslladi a Barcelona, on perdrà el contacte directe amb la realitat tradicional i la canviarà per l’afany comparatiu.
Es en aquest moment, quan sorgeix l’Arxiu de Tradicions, que s’estableix el contacte més intens amb els folkloristes teòrics, i el que tracta de fer és un fons de coneixement tan universal com es pugui.
El contacte directe amb la tradició oral es perd en gran mesura, però hom hi guanya en aplegar en una mateixa intenció els erudits locals, que poden aportar des d’una dada nua fins a una visió crítica de la pròpia cultura, i fer-los aparèixer en un mateix volum amb els teòrics del Folklore, que intentaran donar un ordre al material i la seva significació.
Es pot dir que Valeri Serra i Boldú treballa en els moments més fruitosos de la investigació folklòrica.
Aprèn dels primers precursors i mestres de la Renaixença, com Mn. Cinto i Milà i Fontanals. Comparteix la cientifització d’uns afanys que en un primer moment només eren patriòtics, i veurà començar les tasques ambicioses de la Fundació Patxot, de l’Obra del Cançoner Popular, juntament amb les grans figures rectores de tots aquests moviments: Cels Gomis, Serra i Pagès, Aureli Capmany, Joan Amades.
Però la gran vàlua de Valeri Serra i Boldú és en l’afany de sistematitzar, agrupar, ordenar, no per a lluïment de la seva pròpia figura, sinó en bé de les futures generacions, de tants fills de la terra que el dia de demà, o sia avui, necessitaríem un coneixement complet del món tradicional.
L’Arxiu de Tradicions Populars, que malgrat l’optimisme de l’autor es va estroncar el 1932, tenia unes seccions ben delimitades que actuaven com a nuclis entorn dels quals es reunien des de l’article teòric fins a la dada nua proporcionada per un coneixedor espontani.
Aquestes seccions són: les de Demofilologia, que fan honor a les primeres investigacions sobre el saber popular. Dintre d’aquesta secció s’hi troben estudis sobre geografia popular, toponímia, etnociència… També hi ha un apartat de llegendes i rondalles, i cançons, tant com a textos lingüístics com per a l’anàlisi del contingut.
Una altra secció és la de Costums o Etologia, on tenen cabuda les tradicions referents a tota activitat quotidiana o del cicle de vida.
La secció de Pistologia o creences i supersticions està dedicada a la religiositat popular no aprovada per l’Esglèsia i a la màgia i medicina popular.
Finalment, el Noticiari serveix de veritable lligam entre els investigadors tot donant sortida a llurs obres i oferint-los la possibilitat de contactar amb altres estudiosos.
Lligant tot el material i amb un valor inherent considerable, hi ha els gravats populars, que tot estudiós d’art ha de considerar com un veritable tresor reunit per aquest investigador infatigable que fou Valeri Serra i Boldú.