Colección: L'illa de la calma 71
Prólogo de Joan Mas i Vives
Páginas: 147
Formato: 24 x 34 cm
Encuadernación: Tapa dura
ISBN: 978-84-9716-491-7
Año aparición: 2.023
Precio sin IVA: 56,73€
Precio con IVA: 59,00€
Aquesta edició presenta un estudi complet de les vessants místiques, simbòliques, filològiques i culturals del Comentari del Llibre d’Amic i Amat de Ramon Llull, escrit per Margarida Mas Pujol (sor Anna M. del S. Sagrament) a les darreries del segle xvii. Aquest text ha convertit l’autora en la primera escriptora en català del Barroc.
Margarida Mas Pujol (1649-1700) nasqué a mitja hora de camí de la bella ermita de la Trinitat, a Valldemossa, un dels pobles més singulars de la serra Nord de Mallorca. La casa es deia La Torre, ja que disposava d’aquest element de defensa incorporat en les edificacions. El lloc era perillós en temps d’incursions de pirates i necessitava talaies que, com una vegetació de pedra, cobrien els espadats i els indrets de la costa mallorquina. La família era coneguda amb el nom de Mas de la Torre, i gaudia de bona reputació a la comunitat.
Gregori Mas havia desposat Margarida Pujol i de la unió nasqueren sis infants, d’entre els quals Margarida n’era la tercera. Va venir al món el dia 5 de gener de l’any 1649, en temps de fred rigorós. En principi, el seu nom havia de ser Margarida Tomasa, però, tot i el convenci- ment dels pares, fou inscrita amb el nom de Margarida Beneta. Amb el temps cresqué bella de rostre i graciosa de fets. Fou criada pels avis, Damià Mas i Caterina Calafat, perquè els pares anaren a viure a una possessió que havien arrendat. Aquesta separació dolorosa també esdevingué fonamental, ja que els avis la instruïren en l’oració i la meditació. La inclinació a la vida contemplativa despuntà amb la joventut.
L’any 1659 un grup de monges provinents de València fundaren a Palma el convent de Santa Caterina de Sena, del qual sentí a parlar Margarida, que aviat sorprengué els seus pares per la seva decisió de fer-s’hi monja. Hagué d’esperar catorze anys, la comunitat li posà tota casta d’entrebancs perquè desistís. L’entorn familiar li aconsellava que triés un altre orde o que es casés, però no renuncià a la seva intenció fins a ser-hi admesa el dia 21 de febrer de l’any 1677. De l’extraordinària vida que esdevingué un cop adoptat el nom de sor Anna Maria del Santíssim Sagrament en donen compte els escrits biogràfics del seu confessor, Gabriel Mes- quida, que va ser mentor del comentari místic Exposició de los Càntics del Doctor Il·luminat i màrtir de Cristo el Beato Ramon Llull.