La rondalla del dijous

La revista setmanal La rondalla del dijous, iniciativa avantguardista en el camp de la literatura infantil catalana, va tenir una primera etapa publicada per l’editorial barcelonesa L’Avenç, durant 1909, sota la direcció del poeta, escriptor i traductor Josep Massó i Ventós. L’objectiu de la publicació era facilitar als joves i als més petits l’accés als inesgotables tresors de la rondallística. Amb un esperit obert i cosmopolita, la revista va presentar als lectors tant contes populars de tradició oral com relats reelaborats per escriptors i folkloristes catalans i mallorquins, com ara Maria del Pilar Maspons i Labrós, coneguda pel pseudònim Maria de Bell-lloc; Aureli Capmany i Farrés o Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda, entre d’altres. També hi van ser presents els grans noms europeus d’aquest gènere, ja fos de recopiladors com Jacob i Wilhelm Grimm o creadors com Hans Christian Andersen. Els responsables del setmanari tampoc no van oblidar donar a conèixer contes exòtics com els tradicionals japonesos, els celtes de l’Europa precristiana compilats per Joseph Jacobs o la narrativa grega. Un altre aspecte rellevant de la revista va ser el seu disseny acurat, que en la primera etapa fou marcadament modernista. De les il·lustracions, se’n van encarregar artistes importants i, com en el cas dels textos, es podien admirar els dibuixos d’estrangers de la talla de Gustave Doré així com dels més significatius il·lustradors locals, com per exemple Joan Vila i Pujol, més endavant conegut com Joan D’Ivori. La rondalla del dijous va conèixer una segona fase gràcies a la iniciativa de l’Editorial Catalana, que, el 1924, seguint el camí de l’emblemàtica revista, la va continuar. En aquest període va tenir col·laboradors, com sempre, de qualitat que li donaren una vida nova. Entre ells podem esmentar Valeri Serra i Boldú, gran defensor i coneixedor de la cultura popular, i, en el camp de la il·lustració, la polièdrica artista i activista antifranquista Lola Anglada.

Juntament amb aquest grup d’intel·lectuals, La rondalla del dijous incloïa, a més, com quelcom d’inherent a la seva temàtica, la sorprenent varietat pròpia del conte. Així, doncs, es van abordar tot tipus de temes, des d’històries màgiques i captivadores fins a belles històries cristianes sobre la infantesa de Jesús; des de narracions etiològiques que explicaven amb enginy l’origen d’éssers i coses fins a d’altres que transmetien missatges ètics.