50 ninots

50 ninots és una de les obres cabdals de l’humor gràfic català del segle xx. Xavier Nogués i Casas juga, en aquest recull, a escarnir determinades actituds i comportaments d’uns personatges característics i peculiars, entre patètics i tendres, a través dels elements externs o més visibles de la figura humana: la vestimenta, les barbes, els pentinats, el nas. Els exagera i els deforma en un estil molt particular per crear-ne la caricatura, que en definitiva és l’art de destacar els defectes i les virtuts de manera molt més viva que un retrat, és l’art d’assenyalar els punts flacs que hom vol posar en relleu. El seu humor, però, és culte i afinat.
Aparentment, les seves figures arrosseguen un vestit feixuc, però incomprensiblement estan plenes de vida, es belluguen, miren de reüll. s’estiren i corren, no són estàtiques. S’ha dit de les seves il·lustracions que són entre realistes i expressionistes.
L’autor del pròleg, Ramon Reventós, fa una dissecció aguda dels temes que toca el dibuixant (com ara els set pecats capitals) i els personatges que recrea (sovint de les classes benestants), i explica també de què s’amaga Xavier Nogués, en què vol passar desapercebut i hi passa de puntetes, no per incapacitat d’abordar la temàtica sinó per precaució múrria (pel que fa als nois, per exemple) o per respecte (en el cas dels pobres). En aquest sentit, en els dibuixos de 50 ninots s’ha de destacar l’habilitat de connectar amb tots els nivells del poble català de l’època, que es va identificar en els seus peculiars personatges i conjunts.